Tirar una fotografia implica prendre un seguit decisions segons les condicions ambientals de llum i espai, i la voluntat artística i estètica que es vulgui atorgar a la fotografia final. 

Les càmeres de fotografia digital han automatitzat les càmeres analògiques i han aconseguit una computadora que reprodueix digitalment els processos que en el passat s’aconseguien a través de reaccions químiques. 

Al mateix temps, però, a diferència d’altres tipus de dispositius, la càmera de fotografies compacte i han creat una màquina que manté la manera com usàvem les càmeres en el passat, però, amb els avantatges de la computació actual. 

Alguns dels usos que es mantenen amb les càmeres digitals són les interaccions de tipus tàctil, com per exemple: la regulació del zoom i l’enfoc a través de moure dels anells que conformen l’objectiu; els anells i el botó per controlar l’obturació, la velocitat, els modes fotogràfiques, com també el boto per fer la fotografia, o el mateix botó d’encendre i a apagar. 

En canvi, aquelles funcions que formen part de l’edició fotogràfica o del carret com l’ISO, el balanç de blancs o el color, s’editen a través de la interacció amb pantalla.